dimecres, 22 de febrer de 2012

Recursos energètics i crisi, la fi de 200 anys irrepetibles





Recursos energètics i crisi, la fi de 200 anys irrepetibles


El passat 17 de febrer de 2012 es va presentar a Cal Gorina el llibre anomenat "Recursos energètics i crisi, la fi de 200 anys irrepetibles", que tracta, partint de sòlides bases de dades mundials, dels pocs recursos fòssils que ens queden al planeta i de la mala utilització que s'ha (hem) fet i es fa (fem) d'aquests recursos. La jornada forma part del cicle d’energia organitzat per Cal Gorina i va tenir una assistència massiva de públic.


Carles Riba Romeva, autor del llibre amb el mateix nom és doctor en Enginyeria Industrial i professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona i Director del Centre de Disseny d’Equips Industrials.
En la xerrada, Carles Riba ha fet un repàs de les tesis principals del llibre. En una primera fase s’han presentat les estadístiques més assenyalades sobre consum energètic en el món actual, sobre la localització dels recursos energètics i del consum d’energia, i sobre les perspectives de les fonts no-renovables (petroli, gas, carbó, urani, etc.).
Riba ha realitzat una comparativa sobre el poder energètic de cada una de les fonts així com l’evolució de les reserves d’acord amb el ritme de consum existent. Riba ha assenyalat un escenari en el qual, cap al 2060, les reserves de combustibles fòssil s’exhauriran, però en un horitzó molt més proper, l’escassetat de fonts energètiques s’haurà posat de manifest amb les corresponents tensions internacionals. En els propers anys la gasolina, el gas, el gasoil i l’electricitat multiplicaran el seu preu i a dia d’avui ja ho estem notant.
Per Riba, el problema més urgent és l’energètic, que es farà visible a ulls de tothom abans fins i tot que altres efectes col•laterals (com el canvi climàtic). Amb l’estat de coneixements actuals, Carles Riba no pronostica una alternativa viable basada en noves fonts d’energia.
En Riba, va convidar a la societat a ser intel·ligent i no creure tot el que ens diuen:
1.     Els recursos NO són inacabables. Les petroleres saben que , per moltes perforacions noves que facin, la quantitat de petroli que queda per descobrir és mínima i no tenen alternatives.
2.     NO hi ha cartes amagades NI solucions tecnològicament màgiques. Els tècnics no disposen de solucions miraculoses.
3.     Les nuclears NO resolen el problema. Afegeixen un factor de perillositat enorme i no queda suficient urani d’extracció rendible.
4.     L’Hidrogen resol poc. Es una solució com a acumulador però la seva obtenció requereix més energia de la que retorna.
5.     Els biocombutibles NO son la solució. La terra cultivable és necessària per produir aliments.
En definitiva, el model actual de creixement no és sostenible i es presenta, doncs, un escenari de “decreixement energètic” atenent als límits naturals dels recursos que ens envolten i a una actuació solidària. En ell, Europa pot i ha de ser pionera mantenint els seus valors de Benestar i Cultura. 


Cap comentari:

Publica un comentari